MASALET – UN DELS REGADÍOS VALENCIANS MÉS ANTICS
La sèquia d’Alèdua ja existia quan el rei Jaume I conquerí el regne de València. Dita sèquia regava les hortes d’Alèdua, d’Alfarp, de Massalet i d’Alginet.
Massalet compartia l’ús de l’aigua del Magre per la sèquia d’Alèdua, ja que les referències documentals més antigues que es coneixen sobre el repartiment de l’aigua de la Séquia d’Alèdua corresponen als anys 1316 i 1321 i recullen una sentència sobre el repartiment de l’aigua de la sèquia entre el llogarret de Massalet i la Universitat d’Alginet. De la mateixa manera, l’any 1495 es dictava una sentència arbitral per solucionar el conflicte entre el senyor de Carlet, en Gaspar de Castellví, i el senyor d’Alginet, sobre la partició de l’aigua entre la sèquia de Massalet i la sèquia d’Alginet.
“L’escurada de la cequia avall fins al terme de Massalet toca al senyor i vassalls de la dita vila d’Alginet (...) i que el sequier d’Alginet (...) podrà executar l’ordre de rech i que furten l’aigua en les tandes de dita vila despachant lletra dirigida al justícia i jurats del lloc de Masalet (...)”, i finalment que “els cequiers de Masalet i Alginet tindran clau i porta de la caseta fabricada sobre cequia d’Alginet i de Masalet i que guarda els partidors (...)”.
La caseta de Massalet sembla que pogué ser reconstruïda l’any 1495 per impedir l’accés als partidors i així assegurar-ne les tandes. En aquells anys coneixem que el sequier de Massalet, anomenat Cosme Obema, acompanyava a Galcerà de Castellví freqüentment. Els mateixos usuaris de la caseta, l’any 1665, es veien obligats a reconèixer que no sabien qui l’havia fabricada.
L’expulsió dels moriscs i el despoblament degueren suposar una pèrdua de part de la superfície regada. Posteriorment, l’horta de Massalet passa a ser dels habitants de Carlet. A partir de 1700 hi ha un increment de la zona irrigada, però els regadius històrics del Magre no disposen de suficient aigua per a la superfície que ocupen. Per això es busquen altres fonts d’aigua que a la zona de Masalet suposen la construcció de diverses mines o “quenats”, de les quals queden actualment dues, la Mina Masalet i la Mina Carmen.
L’any 1895 es constituí la Comunitat de Regants de Masalet, amb dret a l’aprofitament de les aigües del riu Magre a l’assut de Masalet. L’any 1963 la Direcció General d’Obres Hidràuliques inscriví a favor de la Comunitat un cabdal de 558 litres per segon d’aigües del riu Magre regulades pel embassament de Forata. L’any 1996 la Comunitat de Regants de Masalet adquirí el dret a l’aprofitament de les aigües del riu Xúquer pel Canal Xúquer-Túria.
L’any 2018 se iniciaren les obres de modernització del sistema de reg de la Comunitat de Masalet.
Detall del document sobre el reconeixement que manaren fer per conservar la sèquia d’Alèdua i que es conserva a l’Arxiu del Regne de València (any 1588).
Detall de la còpia d’actes i testimoni en ordre a l’escurada de la sèquia de Masalet, any 1694, el sequier de Masalet era Joseph Anó (Arxiu Municipal d’Alginet).
Pou mare o “manifest” de la Mina de Masalet.
Partidor de les sèquies Mina i Montanya.
Aflorament de la Mina Carmen.
Marge de pedra a la zona de la Plaça de Masalet.
Riu Magre prop de l’assut de Masalet.