MASALET – UN DELS REGADIUS VALENCIANS MES ANTICS
La sèquia d’Alèdua ja existia quan el rei Jaume I conquereix el regne de València. Dita sèquia regava les hortes de Alèdua, de Alfarp, de Massalet i de Alginet.
Massalet compartia el us de l’aigua del Magre per la sèquia d’Alèdua, ja que les referències documentals mes antigues que es coneixen sobre el repartiment de l’aigua de la Séquia d’Alèdua corresponen als anys 1316 i 1321 i recullen una sentència sobre el repartiment de l’aigua de la sèquia entre el llogarret de Massalet i la Universitat d’Alginet. De la mateixa manera en 1495 es dictava una sentència arbitral per solucionar el conflicte entre el senyor de Carlet, en Gaspar de Castellví i el senyor d’Alginet, sobre la partició de l’aigua entre la sèquia de Massalet i la sèquia d’Alginet:
“l’escurada de la cequia en avall fins lo terme de Massalet toca al señor i vassalls de la dita vila de Alginet (...) i que el sequier d’Alginet (...) podrà executar lo orde de rech y que furten la aygua en les tandes de dita vila despachant lletra dirigida al justícia i jurats del loch de Masalet (...)”, i finalment que “los cequiers de Masalet y Alginet tindran clau y porta de la caseta fabricada sobre cequia de Alginet y de Masalet y que guarda los partidors (...)”.
La caseta de Massalet sembla que pogué ser reconstruïda l'any 1495 per impedir l'accés als partidors i així assegurar-ne les tandes. En aquells anys coneguem que el sequier de Massalet, anomenat Cosme Obema, acompanyava a Galcerà de Castellví freqüentment. Els mateixos usuaris de la caseta, l'any 1665, es veien obligats a reconèixer que no sabien qui l'havia fabricada.
La expulsió dels moriscs i el despoblament degueren suposar una pèrdua de part de la superfície regada. Posteriorment l’horta de Massalet passa a ser dels habitants de Carlet. A partir de 1700 hi ha un increment de la zona irrigada, però els regadius històrics del Magre no disposen de suficient aigua per a la superfície que ocupen. Es per això que es busquen altres fonts d’aigua que en la zona de Masalet suposa la construcció de diverses mines o “quenats”, de les quals queden en la actualitat dos de elles, la Mina Masalet i la Mina Carmen.
En 1895 es constituix la Comunitat de Regants de Masalet, tenint dret al aprofitament de les aigües del Riu Magre a l’assut de Masalet. En 1963 la Dirección General de Obras Hidráulicas inscriu a favor de la Comunitat un cabdal de 558 litres por segon de aigües del Riu Magre regulades por el embassament de Forata. En 1996 la Comunitat de Regants de Masalet adquirix el dret al aprofitament de les aigües del Riu Xúquer per el Canal Xúquer-Túria.
En 2018 se inicien les obres de modernització del sistema de reg de la Comunitat de Masalet.
Detall del document sobre el reconeixement que manaren fer per conservar la sèquia de Alédua i que es conserva al Arxiu del Regne de València (any 1588).
Detall de la copia de actes i testimoni en orde a la escura de la sèquia de Masalet, any 1694, el sequier de Masalet era Joseph Anó (Arxiu Municipal de Alginet).
Pou mare o “manifest” de la Mina de Masalet.
.
Partidor de les sèquies Mina i Montanya.
Aflorament de la Mina Carmen.
Marge de pedra a la zona de la Plaça de Masalet.
Riu Magre prop de l’assut de Masalet.